No es el que sembla del 2/12/2014

Josep Ardila i Miquel González obren la segona edició dels premis l'Última Mitja Hora en el darrer programa de la temporada, explicant el caràcter simbòlic i improvisat de la gala.

Quim Pons guanya el premi per la seva versió de 'Sex Bomb', una peça que recull el seu estil a peu de gespa retransmetent els partits del Nàstic.

Enric Garriga rep el guardó per ser el col·laborador del qual s'han extret més talls divertits, incloent-hi una barreja musical de hip-hop amb la seva veu.

S'entrega el premi al millor muntatge per una paròdia del mític programa de Jordi Hurtado adaptada amb veus i personatges de l'entorn de Tarragona Ràdio.

Es recorda la cançó dedicada al jugador del Nàstic Fernando Morán, amb la sintonia de la Pantera Rosa, que va arribar a sonar a la ràdio durant els gols.

Àngel García és guardonat per un tall divertit on es destacava la seva particular 'companyia' durant les retransmissions del Sempre Nàstic.

Núria Cartanyà guanya la categoria per una confusió notable durant una entrevista als responsables del restaurant Can Bosch sobre les seves estrelles Michelin.

Josep Ardila s'emporta un autopremi per un moment de riure incontrolat durant una entrevista seriosa sobre una activitat solidària pel tsunami del Japó.

Es guardona la secció de la porra de la Tere Ortega per les trucades d'oients bromistes que utilitzen noms falsos com Aitor Menta o Quim Raff.

Miquel González és premiat per la seva confusió entre la paraula 'barc' i vaixell arran de la notícia del Costa Concòrdia.

Guanya el 'discurs miau', una entrevista surrealista realitzada durant les protestes del 15M a Tarragona on l'entrevistat responia miolant.

Els presentadors es detallen agraint a l'equip i als oients, desitjant un bon estiu i confirmant el retorn la propera temporada.